Educar és construir paisatges a través de l'art | ricardramon.net | Ricard Ramon

Ricard Ramon

Investigador de pedagogies visuals, creador d'accions educatives, escriptor de filosofies de ficció possibles.

Educar és construir paisatges a través de l'art

horta_p5_15839

L'ésser humà es desenvolupa en plenitud, inserit en un entorn, en un paisatge, independentment de les característiques i la configuració d'aquest paisatge, la constitució d'un ésser humà en l'espai buit, és inconcebible, ja que el mateix buit acaba per constituir un paisatge en si mateix, el paisatge del no-res.

No tant el paisatge de la solitud, que necessita referents en contraposició per a generar la sensació de solitud. Enfront d'ells, el paisatge del no-res o el buit, es materialitza, es fa palpable en la imaginació, que és l'encarregada de construir experiències esdevenidores, reconstruir experiències passades, o crear experiències que solament es troben en l'àmbit de la fantasia, però que són tan tangibles i reals com les altres dues. En la mesura en què els paisatges són construïts des del pensament pur, s'avancen al futur, creen alguna cosa nova, materialitzen la llibertat.

Sota l'influx d'un espai, d'un paisatge, l'home és capaç de retrobar el referent de la seua existència, i de la seua pròpia identitat personal, de la seua existència individual, existim en funció d'un paisatge i per un paisatge. Som part del paisatge i a través d'ell ens retrobem amb el nostre propi ser interior.

L'art és el gran constructor de paisatges per excel·lència, en la nostra existència, ens enfrontem a múltiples paisatges vitals, ancorats en la nostra experiència terrenal. Alguns d'ells, amb influències i conseqüències francament negatives cap al nostre esdevenir personal, altres construïts a la nostra mesura, i amb els quals ens relacionem de forma natural i sense esforç, però la majoria, hem de crear-los, de construir-los a través del privilegiat instrument de la imaginació i l'art.

El paisatge sempre ha sigut, des que existeix l'art, una de les principals obsessions dels artistes de tot temps i lloc, vinculat a aquesta faceta de l'exploració del jo i la seua situació en el món, tant en el món possible, com en tots els mons impossibles, tots ells tan reals, com la imaginació creativa siga capaç d'arribar, i que l'ésser humà necessita i cerca de forma perenne.

El resultat final és la construcció d'un procés educatiu, educar és construir paisatges, però també és jutjar-los, reconstruir-los, observar-los, fer-los nostres, projectar-nos i reconéixer-nos en ells. L'educació ha de propiciar, facilitar, a través de l'experiència vital de l'art, entés com a pura experiència innata en tot ésser humà, la construcció dels paisatges que cada ésser humà necessita en el desenvolupament de la seua experiència vital en el món i de la recerca de la seua pròpia identitat.