Algú hi va trobar aquest vell paper en la casa abandonada, la casa de la qual ningú parla, però en la qual, tots, i quan dic tots, em referisc a exactament tots, els xiquets i xiquetes del petit poble dominat pels Comtes de Parcent, havien visitat en més d'una ocasió.



Seguir leyendo…

Etiquetas: Eduard de Parcent

Aquesta nit trista i plena de malenconia, mentre veig passar gent animada i somrient i d'altres, la majoria amb la cara més insípida que una café sense sucre, jo roman ací tancat al meu apartament empassant-me les penes, com a bona criatura literària i bohèmia que sóc. Ja em podien haver pensat una mica més alegre, com un personatge d'un quadre de Matisse envoltat de joves voluptuoses i gaudint de la joie de vivre.

Seguir leyendo…

Etiquetas: Eduard de Parcent