És preferible existir abans de ser

eos300_fujisuperia200_horta (2).jpg

En massa ocasions se presenten les cosses des de la perspectiva d'un únic espai de mirada, una única posició que sembla inamovible, inqüestionable. Davant la possibilitat presentada, un no té més alternativa que situar-se a favor o en contra de la proposició. Sovint, depèn del tipus de proposició i sobre tot de la manera en que esta ha estat plantejada a l'interlocutor. Al meu país, València, el País Valencià, sembla que tot s'agreuja, que tot és més excessiu que a la resta de països veïns, encara que açò, evidentment no és en absolut cert ni provable de cap de les maneres, a pesar de l'estrambòtic espectacle que de de tant en tant donem, pel que fa al món de la política i per sobre, de la política convertida en espectacle. Personalment no crec que siguem tant especials o ens trobem davall alguna classe de maledicció que ens porta massivament a votar corruptes que apliquen polítiques antivalencianes, com l'atac directe i repugnant a la nostra benvolguda llengua pròpia.

Seguir leyendo…

Misèries d'una horta que podria ser

Hui abandone una mica el món estricte de l'art, encara que l'horta és realment una gran obra artística i patrimonial viva i col·lectiva, i és un espai de vital importància per a la construcció identitària dels valencians, però d'aquest aspecte escriuré més endavant, per si us bé de gust llegir-ho. Aquesta vegada toca ser crític, cal ser-ho amb aquelles persones a les quals realment volem, si ens importa la seua situació i volem que millore, també els paisatges i els espais que habitem, especialment aquells que estimem, han de ser sotmesos a la nostra visió crítica.

kodak_gold_400_horta_22_ (4)

Seguir leyendo…

La meua reflexió fallera de 2017

Després d'haver participat com a jurat de les falles experimentals i del "subidón" d'haver gaudit d'una forma de fer falles i d'interpretar la festa, molt més lliure, digna i dignificadora, que en gran part recupera l'esperit original i provocador de la mateixa festa fallera, ahir vaig fer el meu recorregut personal per les anomenades falles "convencionals" i em va pegar el baixó. La paraula per definir-ho és AVORRIMENT, un absolut i gran avorriment, una sensació d'haver vist eixes falles mil i una vegades, una estètica repetitiva, buida, sense contingut, sense cap mena de provocació, feta per agradar al poder, i quan parle de poder no parle de qui ostenta el poder polític a la ciutat de València, parla del PODER en majúscules, i això sí, ben plenes de publicitat i patrocinadors, que són una part del poder no ho oblidem.

portra_400_lca_falles (10)001.jpg

Seguir leyendo…

Les falles entre el relat identitari de la tradició i la innovació

falles 16 (49)

Em demanen que escriga un text per al llibret de la Falla, i he pensat orientar les meues paraules en un tema que últimament ocupa una part important de les meues investigacions i pensaments. Es tracta de les formes en les quals les arts en general i la cultura popular en particular generen uns relats determinats que defineixen i estructuren una identitat col·lectiva concreta i de quina forma tot això es relaciona amb la innovació i la creativitat. Certament, les falles en general semblen ser una festa, que està centralitzada per un fet inqüestionable com és l'existència d'unes instal·lacions o intervencions artístiques a l'espai urbà públic.

Seguir leyendo…