Ara pots llegir de forma exclusiva ací (i en el catàleg publicat) el text complet que vaig escriure per al catàleg de l'exposició Identitart, on desenvolupe una proposta teòrica al voltant de l'art valencià contemporani que expose i analitze amb més amplitud en el llibre Pedagogies visuals de la identitat valenciana. Mirades des de l'art contemporani publicat per l’Editorial Afers i que pot trobar ací. #investigació#publicacions#ArtContemporani#textos#identitart#efímere#envalencià
Fa vint anys començava a investigar i escriure sobre els valors de l'estètica i la cultura visual en les arts populars i la festa, i enguany done per conclòs aquell cicle, després d'un grapat de llibres publicats i desenes d'articles de recerca amb la publicació de Pedagogies Visuals de la Identitat Valenciana, on també dedique una part a estudiar el tema. A partir d'enguany inicie nous camins en la recerca, que ja fa temps que treballe, vinculats amb la imatge, la fotografia i el pensament visual, entre altres. Ens seguim llegint. #investigació#llibres#envalencià
Suscríbete con tu correo, para recibir cada nueva entrada del blog y no perderte ninguna. También puedes seguir directamente el feed RSS del blog o a través del fediverso buscando la cuenta: @blog@ricardramon.net
Ahir vam viure una experiència educativa horrible i alhora positiva. Hem assistit amb l'equip cadet del Club Bàsquet Jovens Almàssera que jugava contra el Torrent. En tots els anys que he assistit a partits de bàsquet, mai havia vist una cosa així. Un entrenador del Torrent, totalment esgavellat, animant a actituds grolleres i violentes, alguns dels jugadors han colpejat parets o llençant botelles, en ser expulsats pel col·legiat, amb la complaença del seu entrenador. En un equip normal, eixes actituds provocarien l'expulsió dels joves per part del seu entrenador. #personal#envalencià#esports
Pense que el Festival Miradors de l'Horta que organitza la @mancocarraixet necessita una repensada. Soc molt fan del projecte, però molta gent de l'horta ho percep com uns xicots que vesteixen modern i ens planten coses rares al mig del camp. Més enllà de la poca utilització de la llengua pròpia dels valencians i especialment de la comarca, com és el valencià. Evidentment, jo sé molt bé que no és això i que molts dels treballs són molt potents, fins i tot parle d'ells en aquesta publicació, però l'impacte sobre la població local és quasi nul i, l'impacte suposadament turístic, no crec que genere un benefici significatiu. La idea és molt bona i segurament el limitat pressupost no permet fer més, i cal mantenir-la, però potser falla la comunicació i la integració de més actors socials locals. No ho sé, no tinc respostes màgiques, però he necessitat compartir la reflexió. #horta#artcontemporani#miniReflexió#envalencià
Suscríbete con tu correo, para recibir cada nueva entrada del blog y no perderte ninguna. También puedes seguir directamente el feed RSS del blog o a través del fediverso buscando la cuenta: @blog@ricardramon.net
Per començar de nou el curs acadèmic, us anuncie que ja està a la venda el llibre col·lectiu que he coordinat. Estètiques de la cultura valenciana. Aproximacions i estudis des de les arts, l’educació i la història. El pots adquirir ací per a tu o pots demanar a la teua biblioteca, centre educatiu, arxiu o institució que el compre per ampliar la seua biblioteca.
Suscríbete con tu correo, para recibir cada nueva entrada del blog y no perderte ninguna. También puedes seguir directamente el feed RSS del blog o a través del fediverso buscando la cuenta: @blog@ricardramon.net
Però veure, observar, no és una tasca fàcil, no està simplement vinculat als sentits i la percepció, té més a veure amb una tasca creativa, imaginativa, intel·lectual. Podem mirar sense veure res. Mirar sense veure és el que fem al no entendre la riquesa valuosa i enorme que un patrimoni com el de l’horta, que envolta el poble d’Almàssera, implica per a les nostres vides i la nostra manera d’estar al món. Mirar implica un esforç. No podem oblidar que construïm el món amb la mirada, filtrada per la nostra imaginació i capacitats creatives. Com més imaginació i creativitat tenim, més som capaços de deixar que el món ens revele les seues veritats ocultes. Amb la llengua, amb l’escriptura, tractem de definir i estructurar allò que processa la nostra imaginació visual. Així funciona la literatura. Imatges que es converteixen en lletres per passar de nou a la categoria d’imatges en ser llegides per altres. #paisatge#horta#mirar#llengua#textos#difussió#envalencià
Complir anys és un bon moment per reflexionar sobre determinades coses de la vida, complir 49 implica reflexionar sobre moltes coses, però tampoc no convé fer-ho amb molta intensitat ni massa serietat o supèrbia, així que he decidit plantejar 49 reflexions, desitjos, accions, o simples frases enumerades, aquest dia, però breus, no és moment d'avorrir ningú ni d'avorrir-se un mateix. #personal#envalencià
Em demanen que escriga un text per al llibret de la Falla, i he pensat orientar les meues paraules en un tema que últimament ocupa una part important de les meues investigacions i pensaments. Es tracta de les formes en les quals les arts en general i la cultura popular en particular generen uns relats determinats que defineixen i estructuren una identitat col·lectiva concreta i de quina forma tot això es relaciona amb la innovació i la creativitat. Certament, les falles en general semblen ser una festa, que està centralitzada per un fet inqüestionable com és l'existència d'unes instal·lacions o intervencions artístiques a l'espai urbà públic. #falles#CulturaPopular#reflexions#envalencià
Investigant sobre les narratives identitàries en els cartells de les Falles de València vaig trobar l'existència d'una tipografia particular i pròpia vinculada als rètols dels refugis antiaeris de la ciutat. #falles#cartells#notes#envalencià