ricardramon{.net}

personal

Hui he complit 50 anys. No és qualsevol cosa, ni cap cosa extraordinària. Tampoc aprofitaré ni caure en la nostàlgia, que no aporta res i que en el meu cas tampoc implica res, donat que tot el viscut fins ara, ha estat viscut plenament i sense penediments. Reconec la meua situació de privilegi i especialment, reconec, ara mateix la meua major funció, que és precisament la d’haver d’escriure, i, perquè probablement, és el millor que sé fer i el millor que puc aportar al món. #personal

Read more...

Ahir vam viure una experiència educativa horrible i alhora positiva. Hem assistit amb l'equip cadet del Club Bàsquet Jovens Almàssera que jugava contra el Torrent. En tots els anys que he assistit a partits de bàsquet, mai havia vist una cosa així. Un entrenador del Torrent, totalment esgavellat, animant a actituds grolleres i violentes, alguns dels jugadors han colpejat parets o llençant botelles, en ser expulsats pel col·legiat, amb la complaença del seu entrenador. En un equip normal, eixes actituds provocarien l'expulsió dels joves per part del seu entrenador. #personal

Read more...

En el passeig nocturn de hui per París, no he pogut evitar sentir-me com Gil Pender, el personatge escriptor interpretat per Owen Wilson en el film de Woody Allen: Midnight in Paris en passar per les escalinates de Sainte-Geneviève, just el punt on es trobava en aquell misteriós cotxe que el portava al París de Picasso, Dalí, Hemingway... #París #personal


© Ricard Ramon

CC BY-NC-ND 4.0

Complir anys és un bon moment per reflexionar sobre determinades coses de la vida, complir 49 implica reflexionar sobre moltes coses, però tampoc no convé fer-ho amb molta intensitat ni massa serietat o supèrbia, així que he decidit plantejar 49 reflexions, desitjos, accions, o simples frases enumerades, aquest dia, però breus, no és moment d'avorrir ningú ni d'avorrir-se un mateix. #personal

Read more...