#ricardramon - textos i reflexions

Investigador de pedagogies visuals, creador d'accions artístiques educatives, escriptor de filosofies de ficció possibles

#Inici | Tornar a Blog

Les falles entre el relat identitari de la tradició i la innovació

falles 16 (49)

Em demanen que escriga un text per al llibret de la Falla, i he pensat orientar les meues paraules en un tema que últimament ocupa una part important de les meues investigacions i pensaments. Es tracta de les formes en les quals les arts en general i la cultura popular en particular generen uns relats determinats que defineixen i estructuren una identitat col·lectiva concreta i de quina forma tot això es relaciona amb la innovació i la creativitat. Certament, les falles en general semblen ser una festa, que està centralitzada per un fet inqüestionable com és l'existència d'unes instal·lacions o intervencions artístiques a l'espai urbà públic.

Això és un fet que sovint es dona per sabut, però en el que cal insistir de tant en tant donat que té unes implicacions molt rellevants. En primer lloc, el fet que es tracte de l'ocupació massiva dels espais públics de bona part de les ciutats valencianes el converteix en un element d'observació i canalització estètica que afecta una part molt important de la societat de manera directa o indirecta, per a bé o per a mal en funció de les experiències subjectives que cadascú projecta davant la festa, que hi ha de moltes i diverses no ens enganyem.

Això acaba per projectar i construir finalment una determinada imatge que s'associa a la identitat col·lectiva dels valencians i les valencianes. Així és, les identitats es construeixen, per una banda, sobre relats, no sobre la història, sinó sobre els relats que es van derivant i refent cada cert temps, donat que la identitat és un constructe voluntari, col·lectiu i certament imaginari, però sobretot a través de l'imaginari de la cultura visual, de les imatges que es generen i que a poc a poc i a causa dels relats que anem fent i imaginant es consoliden com a estètiques que van definint a poc a poc la identitat col·lectiva.

En el cas de la identitat valenciana, les falles han contribuït molt a la construcció de l'imaginari identitari col·lectiu dels valencians contribuint a un relat en el qual hem arribat a associar una determinada estètica concreta a un relat identitari propi. Aquest relat està basat en una estètica que es projecta com si tinguera mil·lennis d'antiguitat utilitzant de nou la carta de la història com a element certificador d'autenticitats absurdes. La història, com a disciplina científica, és un instrument acadèmic profundament útil per a moltes coses, essencialment per a la reflexió i el pensament crític, però sovint és emprada amb finalitats essencialment contràries als de la seua funció, per tractar de construir relats interessats que es pretén fer passar per relats universals i col·lectius, la majoria de vegades basats en fal·làcies i mentides.

En el món de les falles, aquests relats tenen molt a veure amb la posició de pensar que només hi ha un model estètic vàlid per a les falles, amb arguments absurds que de nou recorren a un suposat passat històric, un relat de nou, que no existeix de fet, i que tracta de fer valdre la idea que l'estètica plena de barroquisme, preciosista i estil Lladró és l'única estètica autèntica i identificadora de les falles. Un relat completament fals per poc que un es pose a revisar eixa història a la qual al·ludeixen els defensors de les essències i la puresa fallera o simplement revisant els arxius fotogràfics de les falles del passat. Eixa estètica que ara es considera tradicional i inamovible dins les falles, va ser també en el seu dia fruit d'una innovació, de fet prou recent, que s'articula en els relats com a essencialisme de tota la vida.

No hi ha res que provinga des de tan lluny evidentment, i menys en l'àmbit de les falles que és una tradició relativament contemporània, no ens enganyem. El que resulta més dolent és que els defensors de les suposades tradicions, que en realitat van nàixer fruit d'una innovació estètica, siguen ara enemics combatius de qualsevol intent d'innovació i de creativitat que tracte d'aportar noves estètiques i de crear nous relats que situen l'estètica fallera en l'exploració creativa de nous camins que sempre són enriquidors.

La innovació i la creativitat són essencials, tant per a la creació dels imaginaris relats identitaris de les tradicions, que cal insistir en la seua idea de relats, com perquè eixos relats tradicionals es mantinguen vius i actius. Una tradició només sobreviu si els seus relats i les seues estètiques evolucionen, es transformen i avancen i els aliats principals en eixe camí són aquells que sovint és present paradoxalment com a enemics de la tradició, la creativitat i la innovació. Per tant, cal que repensem les relacions que establim entre aquests conceptes i donar lloc a incorporar-los en els relats d'allò que identifiquem com a tradició.

Aquest text es va publicar al llibret de la Falla Plaça Cervantes de Sueca 2022. Data de publicació del document: març de 2022.

Built with BBEdit