Bona i dolenta literatura



Aquesta nit trista i plena de malenconia, mentre veig passar gent animada i somrient i d'altres, la majoria amb la cara més insípida que una café sense sucre, jo roman ací tancat al meu apartament empassant-me les penes, com a bona criatura literària i bohèmia que sóc. Ja em podien haver pensat una mica més alegre, com un personatge d'un quadre de Matisse envoltat de joves voluptuoses i gaudint de la joie de vivre.
Amb aquesta mania del solitaris de fer una ullada, de tant en tant per la xarxa, l'únic fil que em manté unit a la realitat exterior he anat a trobar-me amb un article del mestre i admirat Joan Francesc Mira, que ha engegat el tema de la meua reflexió de hui.

Afirma el mestre Mira, que sembla que es publiquen massa llibres en la nostra benvolguda llengua, i que mira per on, pot ser només uns poquets, sembla que molts poquets poden ser qualificats com a bona literatura, i fins i tot només un pocs com a literatura excel·lent, el que implica que tota la resta és escombraria literària, això no ho diu ell, és clar, però s'en pot deduir fàcilment.

Jo que en sóc un escriptor ben dolent d'ànima i lletra, a més de tenir el mèrit de ni tant sols existir, n'opine i em negue rotundament a pensar en els mateixos termes. No crec en absolut, que la literatura es trobe única i exclusivament als llibres impresos, la literatura no és l'art d'unir unes quantes lletres de manera més o menys sublim o més o menys acceptable per a determinats crítics o mitjans o institucions. La literatura no és una de les Belles Arts perquè aquestes maleïdes no existeixen, són un invent interessat i mentider de confusió i jerarquia.

Existeix, això sí, l'experiència artística, literària si es vol, ja es poden escriure les millors lletres que si no troben amb el receptor adequat no deixaran de ser signes jeroglífics. Desconfie i molt dels que s'atorguen l'autoritat per decidir que és i no és bona literatura i bon art, com les pròpies avantguardes artístiques han demostrat el que ahir era un femer hui es troba als museus. Ni una cosa ni l'altra em val.

L'experiència literària, va més enllà de la pròpia literatura, com la meua pròpia existència imaginaria demostra, és una actitud, una certa forma de relacionar-se amb el món, amb una mirada poètica, i eixa experiència del tot inexplicable, diguem-ne experiència estètica, ens la pot produir tant una obra de les anomenades dolentes, en funció de les nostres circumstàncies i necessitats eventuals, com, de la mateixa manera, una "magnífica obra" pot concloure per resultant-nos del tot indiferent per als nostres propòsits momentanis de gaudiment poètic.

És possible que no m'entengueu, pot ser a poc a poc m'anireu entenent amics i amigues que us molesteu en llegir-me, hui tenia previst no escriure res, fer vacances de la lletra, a més he trencat la meua promesa de no passar de les 500 paraules, per això estan les promeses, per incomplir-les. Sereu benevolents i em sabreu perdonar, ja que com podeu recordar... sense escriure no existeix-ho, així que...

A mi em calen totes les literatures, les dolentes com la meua i les bones com les del mestre Mira, totes elles em donen un alé de vida, Joan Francesc de segur que em permetrà aquesta discrepància.

Sempre seu i vostre, l'escriptor de llibres dolents i invisibles.

Eduard de Parcent
En aquest quadern digital arreplege textos, tant del passant com del present, en valencià, sobre temes del meu interés i sobre els que he escrit, tant ací com en altres papers i documents.