La dansa de les margarides



La Dansa de les Margarides

SETZEVENTS EDITORIAL. 2010.

La novel·la La dansa de les margarides, és la meua primera novel·la escrita i publicada. Es tracta d'una obra de joventut amb una gran dosi de continguts autobiografics i amb una narrativa de ficció i fantasia ben forta. Una obra breu però intensa, que combina acció, emocions i una metàfora general sobre el procés creatiu de l'escriptura narrativa.

Sinopsi: Eduard de Parcent és un escriptor d'èxit moderat, que viu reclòs al seu refugi literari de la ciutat de Praga, i que comença en el seu últim llibre, a recordar alguns del capítols de la seua joventut amarga. Ara, la seua vida és tranquil·la i satisfactòria, però, de sobte, tot comença a canviar, una serie d'esdeveniments i personatges comencen a creuar-se, de manera estranya en la seua vida, el seu llibre desapareix, i tot sembla estar fora del seu control i voluntat. Què està passant? Qui és en realitat Eduard de Parcent?

Continuarem parlant-ne d'aquest personatge...

Pots llegir la reflexió sobre la novel·la escrita per Dionisio Vacas y Dolores Nauffal Acerca de La dansa de les margarides.

Ací pots llegir les primeres pàgines de la novel·la

Inici de la vida o la mort. VIURE és un càstig suficientment gojós per a dedicar-li tot el temps possible, viure, respirar, somniar a fi de comptes, creure que vius emparant-te en l’única raó que algú t’escolta quan parles, riu si dius quelcom graciós, plora imaginant les penes que et dolen, i gemega en fer-li l’amor. Ja ho sé, són més d’una raó, però al cap i a la fi tant se val. Viure, somniar, tot molt calderonià, tal vegada termes un mica anacrònics i oblidats. Però no hi dubte que hi ha morts en vida, vides somniades i somniadors, i vides que potser siguin viscudes més intensament que la pròpia vida, tot i no existir, tot i ser imaginades, i això les fa immortals i lluny del temor de Déu, i per això són vides superiors a les nostres. Elles es queden, persisteixen en el seu cicle d’etern retorn, mentre, nosaltres desapareixem i veiem per fi com es dissipa el nostre dubte existencial.

De vides vaig a parlar-vos, de la meua pròpia i de la d’aquells que han participat intensament en ella, amb el sincer i legítim anhel de rebre una mica d’immortalitat i amb la necessitat terapèutica de qui realitza un exercici de catarsi personal. Ho reconec, sóc egoista, escric per mi i per a mi, no obstant, si algú desitja entrar dins la meua intima conversa personal, sigui benvingut; no sóc pudorós i sí bastant egocèntric, ja que m’atreveixo a escriure de les meus pròpies entranyes i des de les meues pròpies entranyes, sense saber mai del tot quan es tracta de l’una o de l’altra posició. Cap la possibilitat que no us importin en absolut els meus pensaments i vivències, les meues lletres, però, si finalment decidiu lliurement continuar llegint, avant, podeu estar segurs que açò quedarà entre vosaltres i jo, i davant alguna desavinença en el camí narratiu, sempre em podeu atorgar una mort silenciosa permetent-vos la sàdica però saludable costum de tancar el llibre a mitges.

Podria parlar-vos de la meua infantesa, però no ho faré, al menys de moment, ja que és prou avorrida i anti-literària. També podria parlar –millor dit, escriure– de l’amor, del sexe, del menjar, del qual no es parla mai a les autobiografies. Per a ser sincer, aquest text tampoc és ni s’assembla a una autobiografia. Ara que comence no sé el que és, quan acabe, tant sols vosaltres ho sabreu; en qualsevol cas és un organisme viu. El millor serà que comence a escriure sense més. La meua vida s’escapa en cada línia… en cada lletra… hui comence a morir per a renàixer...


Si vols un exemplar en paper publicat per l'editorial Setzevents, que ha fet fallida, escriu-me un correu i per tants sols 7 € t'envie un a casa.


Tinc previst publicar una versió revisada d'aquesta novel·la el més aviat possible. Aniré informant al respecte a les xarxes socials i a aquesta mateixa web.