Bona i dolenta literatura
Afirmava, ja fa alguns anys, el mestre Joan Francesc Mira, que sembla que es publiquen massa llibres en la nostra llengua, i que mira per on, pot ser només uns poquets, sembla que molt poquets poden ser descrits com a bona literatura, i fins i tot només un pocs com a literatura excel·lent, el que implica que tota la resta és escombraries literàries. Això no ho deia ell, és clar, però se'n podia deduir fàcilment. Entenc, que potser, això és un fet que es produeix també a altres cultures. #literatura
Personalment, em negue rotundament a pensar en els mateixos termes. Vull dir, no crec en absolut, que la literatura es trobe exclusivament als llibres impresos, la literatura no és l'art d'unir unes quantes lletres de manera més o menys sublim o més o menys acceptable per a determinats crítics o mitjans o institucions. La literatura no és una de les Belles Arts perquè aquestes maleïdes no existeixen, són un invent interessat i mentider de confusió i jerarquia, i ho sé, donat que soc un professional de la matèria.
Existeix, això sí, l'experiència artística, literària si es vol, ja es poden escriure les millors lletres que si no troben amb el receptor adequat no deixaran de ser signes jeroglífics. Desconfie i molt dels que s'atorguen l'autoritat per decidir que és i no és bona literatura i bon art, com les avantguardes artístiques han demostrat el que ahir era un femer hui es troba als museus. Ni una cosa ni l'altra em val.
L'experiència literària va més enllà de la literatura, és una actitud, una certa forma de relacionar-se amb el món, amb una mirada poètica, i eixa experiència del tot inexplicable, diguem-ne experiència estètica, ens la pot produir tant una obra de les anomenades dolentes, en funció de les nostres circumstàncies i necessitats eventuals, com, de la mateixa manera, una “magnífica obra” pot concloure per resultar-nos del tot indiferent per als nostres propòsits momentanis de gaudiment poètic.
A mi em calen totes les literatures, les dolentes i les bones, totes elles em donen un alé de vida, Joan Francesc de segur que em permetrà aquesta discrepància. En realitat també crec que hi ha bona i dolenta literatura, evidentment, però la dolenta, és igual de necessària que la bona. Ens llegim.
© Ricard Ramon
