ricardramon.net

Hi ha ciutats que són preses per forces complexes que estableixen els seus límits i dominen l'espai.

Des del punt de vista de l'anàlisi visual i estètica dels entorns, l'escenari urbà comença a modificar-se ja des del dia 1 de març i fins i tot abans en alguns casos, a través de la presència als carrers d'objectes de gran contundència visual i que comencen a alterar el desenvolupament habitual de la ciutat i que predisposen a observar eixos canvis de l'entorn com a espais vitals i actius que es van succeint progressivament. En la nostra actual societat, la vida urbana es regeix per ritmes molt intensos, ràpids i exèrcits des de la quotidianitat.

El ritme urbà de les ciutats contemporànies ve marcat de manera incontestable, amb totes les problemàtiques que això comporta, pel domini absolut de l'espai públic per part dels vehicles de motor i el trànsit constant i permanent que ocupa la immensa majoria d'eixe espai. Un esdeveniment com les falles, altera de manera contundent i durant un període de temps gens menyspreable, unes dues setmanes aproximadament, fins i tot més en alguns casos, el ritme i la cadència habituals de tota la ciutat en el seu conjunt. Tots els habitants de la ciutat són afectats d'una forma o una altra, participen o no d'aquest esdeveniment. Això de ja per si mateix, marca un punt diferencial molt important respecte a l'ocupació de l'espai públic. Un espai públic que no està exempt de problemàtiques i tensions permanents.

La tanca, en si mateixa, com a objecte, posa una càrrega estètica i simbòlica profunda. Espai que tanca, que impedeix el pas, que delimita, davantera, a vegades purament testimonial. La seua presència física als carrers, en el cas de la festa de les falles, és exagerada i no exempta de polèmica i amb múltiples debats oberts. A més, les tanques que s'utilitzen en la festa són en si mateixes un referent estètic i icònic amb la marca publicitària per excel·lència en les festes gravada en elles i utilitzades especialment per al tall de carrers al trànsit de vehicles. Són tot un símbol del poder d'ocupació de l'espai públic dels fallers eixos dies, que no dubten a utilitzar qualsevol altre recurs del mobiliari urbà al seu abast, per a delimitar la propietat i alliberament d'eixe espai al tràfec de la vida contemporània quotidiana, per una desquotidianitat hiperactiva, però pedestre, ciutadana, performativa, artística, provocativa, a vegades desafiadora, a pesar que les relacions entre falles i poder depenen en molts casos de qui exerceix el poder polític municipal. En definitiva, les tanques són l'avantsala que permet i activa tots els processos que succeiran sota la seua delimitació alliberadora.

És l'avantsala d'eixa transformació progressiva i efímera que duu a terme la ciutat i que s'inicia amb les primeres corts de carrers, l'aparició de carpes gegants, veritables edificacions, en els espais que abans ocupaven els cotxes, alliberament d'espais que immediatament és aprofitada, pels xiquets i xiquetes, que durant uns dies disposen d'espais per a jugar amb seguretat i llibertat, etc. A poc a poc la ciutat es va transformant, no sols per la presència d'objectes, les presencia de cada vegada més persones caminant, movent-se a determinades hores de manera grupal per a assistir a algun dels actes organitzats a la ciutat, i que conclou ja en els dies festius amb la presència constant de bandes de música i grups de fallers que recorren els seus carrers, a vegades enmig del trànsit que encara persisteix en moltes d'elles, creant una alteració inusual, però constant eixos dies, entre l'ordre estètic urbà quotidià i la performance activa urbana que construeix la festa de les falles.

Fragments de text extrets de:
https://doi.org/10.22530/ayc.2020.18.581

Hay ciudades que son tomadas por fuerzas complejas que establecen sus límites y dominan el espacio.

Desde el punto de vista del análisis visual y estético de los entornos, el escenario urbano empieza a modificarse ya desde el día 1 de marzo e incluso antes en algunos casos, a través de la presencia en las calles de objetos de gran contundencia visual y que comienzan a alterar el desarrollo habitual de la ciudad y que predisponen a observar esos cambios del entorno como espacios vitales y activos que se van sucediendo progresivamente. En nuestra actual sociedad, la vida urbana se rige por ritmos muy intensos, rápidos y ejercidos desde la cotidianeidad.

El ritmo urbano de las ciudades contemporáneas viene marcado de forma incontestable, con todas las problemáticas que ello conlleva, por el dominio absoluto del espacio público por parte de los vehículos a motor y el tráfico constante y permanente que ocupa la inmensa mayoría de ese espacio. Un acontecimiento como las fallas, altera de forma contundente y durante un período de tiempo nada desdeñable, unas dos semanas aproximadamente, incluso más en algunos casos, el ritmo y la cadencia habituales de toda la ciudad en su conjunto. Todos los habitantes de la ciudad son afectados de una forma u otra, participen o no de este acontecimiento. Eso de ya de por sí, marca un punto diferencial muy importante respecto a la ocupación del espacio público. Un espacio público que no está exento de problemáticas y tensiones permanentes.

La valla, en sí misma, como objeto, pose una carga estética y simbólica profunda. Espacio que cierra, que impide el paso, que delimita, frontera, en ocasiones puramente testimonial. Su presencia física en las calles, en el caso de la fiesta de las fallas, es exagerada y no exenta de polémica y con múltiples debates abiertos. Además, las vallas que se utilizan en la fiesta son en sí mismas un referente estético e icónico con la marca publicitaria por excelencia en las fiestas grabada en ellas y utilizadas especialmente para el corte de calles al tráfico de vehículos. Son todo un símbolo del poder de ocupación del espacio público de los falleros esos días, que no dudan en utilizar cualquier otro recurso del mobiliario urbano a su alcance, para delimitar la propiedad y liberación de ese espacio al trasiego de la vida contemporánea cotidiana, por una descotidianetidad hiperactiva pero pedestre, ciudadana, performativa, artística, provocativa, en ocasiones desafiante, a pesar que las relaciones entre fallas y poder dependen en muchos casos de quien ejerce el poder político municipal. En definitiva, las vallas son la antesala que permite y activa todos los procesos que sucederán bajo su delimitación liberadora.

Es la antesala de esa transformación progresiva y efímera que lleva a cabo la ciudad y que se inicia con los primeros cortes de calles, la aparición de carpas gigantes, verdaderas edificaciones, en los espacios que antes ocupaban los coches, liberación de espacios que inmediatamente es aprovechada, por los niños y niñas, que durante unos días disponen de espacios para jugar con seguridad y libertad, etc. Poco a poco la ciudad se va transformando, no solo por la presencia de objetos, las presencia de cada vez más personas andando, moviéndose a determinadas horas de forma grupal para asistir a alguno de los actos organizados en la ciudad, y que concluye ya en los días festivos con la presencia constante de bandas de música y grupos de falleros que recorren sus calles, a veces en medio del tráfico que todavía persiste en muchas de ellas, creando una alteración inusual pero constante esos días, entre el orden estético urbano cotidiano y la performance activa urbana que construye la fiesta de las fallas.

Fragmentos de texto extraidos de:
https://doi.org/10.22530/ayc.2020.18.581

There are cities that are taken over by complex forces that establish their boundaries and dominate the space.

From the point of view of visual and aesthetic analysis of environments, the urban landscape begins to change from 1 March onwards, and even earlier in some cases, through the presence on the streets of objects with a strong visual impact that begin to alter the normal development of the city and predispose us to observe these changes in the environment as vital and active spaces that are progressively taking place. In our current society, urban life is governed by very intense, fast-paced rhythms that are exercised on a daily basis.

The urban rhythm of contemporary cities is unquestionably marked, with all the problems that this entails, by the absolute domination of public space by motor vehicles and the constant and permanent traffic that occupies the vast majority of that space. An event such as the Fallas festival has a significant impact on the usual rhythm and cadence of the entire city as a whole for a considerable period of time, approximately two weeks, and even longer in some cases. All the city's inhabitants are affected in one way or another, whether or not they participate in this event. This in itself marks a very important difference with regard to the occupation of public space. A public space that is not without its problems and permanent tensions.

The fence itself, as an object, has a profound aesthetic and symbolic significance. It is a space that encloses, prevents passage, delimits, and acts as a boundary, sometimes purely symbolic. Its physical presence in the streets, in the case of the Fallas festival, is exaggerated and not without controversy, giving rise to numerous open debates. Furthermore, the fences used in the festival are themselves an aesthetic and iconic reference point, with the advertising brand par excellence for the festival engraved on them and used especially to cut off streets to vehicle traffic. They are a symbol of the power of the falleros to occupy public space during those days, who do not hesitate to use any other urban furniture at their disposal to delimit the ownership and liberation of that space from the hustle and bustle of contemporary daily life, for a hyperactive but pedestrian, civic, performative, artistic, provocative, and sometimes challenging non-everydayness, despite the fact that the relationship between fallas and power often depends on who exercises municipal political power. In short, the barriers are the prelude that enables and activates all the processes that will take place within their liberating boundaries.

It is the prelude to the gradual and fleeting transformation that takes place in the city, beginning with the first road closures, the appearance of giant marquees, veritable buildings, in the spaces previously occupied by cars, freeing up spaces that are immediately taken advantage of by children, who for a few days have spaces to play safely and freely, etc. Little by little, the city is transformed, not only by the presence of objects, but also by the presence of more and more people walking, moving around at certain times in groups to attend one of the events organised in the city, culminating on the public holidays with the constant presence of bands and groups of falleros (Fallas participants) parading through the streets, sometimes in the midst of the traffic that still persists in many of them, creating an unusual but constant disruption during those days, between the everyday aesthetic order of the city and the active urban performance that makes up the Fallas festival.

Text excerpts taken from:
https://doi.org/10.22530/ayc.2020.18.581