En esta entrada, expongo una de las píldoras audiovisuales del proyecto Second Round del grupo CREARI de la Universitat de València, dedicada al análisis de los videojuegos como instrumento con posibilidades educativas. Puedes ver el vídeo y leer la transcripción del texto, leyendo la entrada. #videojuegos#difusión#educación#creatividad
Des del passat 15 d'octubre tinc vinculació permanent a la Universitat de València com a professor contractat doctor després de superar la defensa de la plaça i el procés d'oposició el 6 d'octubre. Un nou impuls per a continuar treballant en defensa de les arts en l'educació. Gràcies al tribunal per confiar en la meua tasca, projecte i currículum. Continuem. #docència#universitat#envalencià
Suscríbete con tu correo, para recibir cada nueva entrada del blog y no perderte ninguna. También puedes seguir directamente el feed RSS del blog o a través del fediverso buscando la cuenta: @blog@ricardramon.net
Entre els dies 9 i 11 de març, va tindre lloc el IV Seminari Permanent de Recerca i Dinamització sobre Art, Falles i Educació, EDUCAFALLES 2020, organitzat des de la Unitat Mixta d'Investigació EFÍMERE UV+UPV. Compartim una galeria d'imatges de les sessions, que van ser històriques donat que dos dies després es va declarar l'estat d'emergència i ens van tancar a casa per la pandèmia de la covid-19. #jornades#investigació#educafalles#envalencià
Suscríbete con tu correo, para recibir cada nueva entrada del blog y no perderte ninguna. También puedes seguir directamente el feed RSS del blog o a través del fediverso buscando la cuenta: @blog@ricardramon.net
El ser humano se desarrolla en plenitud, inserto en un entorno, en un paisaje, independientemente de las características y la configuración de ese paisaje, la constitución de un ser humano en el espacio vacío, es inconcebible, ya que el propio vacío acaba por constituir un paisaje en esencia, el paisaje de la nada.
Hui abandone una mica el món estricte de l'art, encara que l'horta és realment una gran obra artística i patrimonial viva i col·lectiva, i és un espai de vital importància per a la construcció identitària dels valencians, però d'aquest aspecte escriuré més endavant, per si ús bé de gust llegir-ho. Aquesta vegada toca ser crític, cal ser-ho amb aquelles persones a les quals realment volem, si ens importa la seua situació i volem que millore, també els paisatges i els espais que habitem, especialment aquells que estimem, han de ser sotmesos a la nostra visió crítica. #horta#MediAmbient#envalencià
Leyendo un famoso texto de Susan Sontag, del que discrepo profundamente en su primer ensayo contra la interpretación, en el que planteaba una reflexión sobre el propio proceso de la escritura, me ha invitado sin pretenderlo, a iniciar mi propia y breve reflexión sobre el proceso textual o la actividad narrativa. #escribir
Hace pocos días asistí a la inauguración de la exposición conmemorativa de la figura y la obra del genial cartelista valenciano Josep Renau. No soy muy dado a inauguraciones, todo el mundo sabe que es el momento menos idóneo para visitar una exposición, que necesita de la soledad, el aislamiento entre el yo y la obra. Aunque he de reconocer que, por otra parte, me atrae el intercambio y la interacción social que se producen durante una inauguración, donde encuentras personas y personajes interesados en tu mismo campo profesional y vocacional, con quienes encontrar puntos en común y divergencias para discutir, además de ser un buen lugar para conchabar a alguien en la aventura de algún proyecto artístico en común, y de observar toda una galería de personajes curiosos. #críticaArte
La relació entre l’art, si més bé l’estètica, i les manifestacions festives de caràcter popular, és un aspecte prou desconegut i poc estudiat en les investigacions referents tant a l’estudi de la festa com a les investigacions estètiques i d'història de l'art en general. En la major part d’ocasions, aquestes investigacions se centren en el vessant sociològic, i en alguns casos històrica, deixant de banda un aspecte, que per la meua formació considere fonamental, la seua dimensió artística, estètica, inclús de creació plàstica, que en bona part estan presents en quasi totes les manifestacions de caràcter festiu. #festa#culturapopular#reflexions#envalencià#Almàssera
A la hora de enfrentarse al papel en blanco para tratar de elaborar un texto de crítica de arte como pretende ser este, el autor, ha de transmutar de alguna manera su propia personalidad, su propia esencia y su propia visión del mundo para entrar en comunión con la materia artística objeto de su apreciación crítica. Solamente de esta manera, instalándose cómodamente en la observación pura, consumiendo y saboreando lentamente ese tiempo de irradiación mutua entre el objeto artístico y el Yo, en el que se produce un intercambio de vivencias sensoriales, solo así, a través de la experiencia estética vivida, estamos en disposición de acometer un acto tan atrevido como es el de escribir en torno a la obra de un creador, de alguien que nos lleva tanta ventaja en la construcción, y sobre todo en la búsqueda siempre insatisfecha de ese objeto bello y místico hasta la saciedad. #críticaArte
En dates recents, el pintor sevillà Luis Gordillo, feia unes declaracions a un mitjà audiovisual amb motiu d’una gran exposició seua celebrada al MACBA amb el títol de Super Yo Congelado, en les que reflexionava sobre la seua obra i el paper de la crítica d’art. Afirmava Gordillo, que les seues obres, o qualsevol producció d’art contemporani, va més enllà de les pretensions atorgades pel mateix autor, convertint-se en un motiu o referent per a un altre procés creatiu, el produït pel crític en abordar l’obra. Un procés creatiu desencadenant d’un altre que versa sobre el primer. #críticaArt#envalencià